El grup de danses Ras i Pla, vol continuar amb la tradició del ball a la nostra comarca, i mes encara si cap a la Llosa de Ranes, poble que mai ha oblidat esta tradició, sempre ha hagut gent disposada a ballar i a ensenyar, els nostres avis, les nostres mares, germans majors, etc. ara ens toca a nosaltres.
fotos
.
Els balls considerats com a tradicionals de les nostres terres son:
Les SEGUIDILLES.
Són els ballas més antics i de les que se'n deriven les altres. La música és molt viva, i les lletres, quan en tenen, expressen burla o ironia per a provocar el somriure de qui les escolta.
Els passos que realitzen els balladors també són molt dinàmics i s'aprenien per imitació.
Exemples de seguidilla:
"Seguidilles murcianes...qui les ha fetes?
La filla del alcalde que té pessetes."
"Una moza con ganas de tener novio
Buenas noches! le dijo a un tronca de olmo."
Els FANDANGOS.
Agrupen diversos tipus de cants i balls amb molt de moviment. Hui encara diguem: quin fandango! quan hi ha un esdeveniment amb molta festa i rebombori. Els fandangos més antics es ballaven en tota Espanya i a cada territori rebien un nom, així a Andalusia s'anomenen rondenyes, malaguenyes i granaïnes.
A València el fandango s'anomena "L' ú"
Els BOLEROS.
El bolero és un ball totalment d'escola. En realitat són seguidilles modificades pels mestres de ball i adaptades a la gràcia popular. Els passos són complicats i li donen un ritme pausat i cerimoniós.
Una característica del bolero és que a la meitat del ball es para. És "EL BIEN PARADO".
La JOTA.
És el ball autòcton més modern abans de la vinguda dels ritmes europeus com la polca i el vals.La música de la jota és viva i admet tot tipus de lletres: serioses, burlesques, amoroses, etc.
Variacions d'aquestos balls tradicionals de les comarques valencianes, formen part del nostre repertori.
La Dansà o Les Danses:
“La Dansà” o “Les Danses”, com s’anomenen a Alacant són un dels balls més representatius de les comarques valencianes.
En la seua part musical, són interpretades per la dolçaina i el tabalet. La coreografia del ball s’adapta a la naturalesa del lloc on es balla: a les places es balla fent un cercle al voltant d’una font o altre element central; als carrers es balla formant dues filles, una d’homes front a altra de dones...
Quan el tabalet comença, “els caps de dansa” (la parella més hàbil, més artísticament vestida o més veterana) inicien el ball al que van afegint-se la resta de balladors/es, marcant el pas pla o pas de passeig. Amb la melodia de la dolçaina s’interpreten les diferents passades que componen el ball, acabant amb un fandango de ritme cada vegada més ràpid anomenat “taninero” a les nostres comarques.
Els balladors i balladores van retirant-se del ball a mesura que no poden suportar la seua rapidesa, i únicament acaba qui mostra major potencia física i destresa.
Amb relació al calendari, la “Dansà” s’associa a la majoria d’esdeveniments festius de les poblacions de parla valenciana.